dimarts, 12 de novembre de 2013

Integració de les TIC a les aules d’Educació Infantil

“El placer de usar las TIC en el aula de Infantil” (Asorey i Gil, 2009)
5 claves para una buena  integración de las TIC en los centros docentes” (Marquès, 2007)

Aquests articles ens donen idees senzilles i accessibles per a introduir les TIC com a instrument quotidià a les aules cohesionant el seu ús amb el continguts curriculars. D’aquesta manera podem evitar fer un ús de les TIC de manera aïllada i inconnexa amb els coneixements que van construint els infants.

Alguns exemples proposats són l’ús són dels programes de so per a enregistrar cançons o poemes per treballar les competències lingüístiques, l’ús de la càmera de vídeo i el projector com a microscopi per observar insectes, el Power Point per a motivar l’atenció dels infants amb imatges sobre la unitat didàctica tractada, l’ús d’Internet per fer recerca, etc.

Els exemples que ens proposen es poden aplicar amb facilitat, encara que els docents comptin només amb unes competències digitals molt bàsiques com, per exemple,  les que fem servir de forma personal a casa (navegar per Internet, enviar correus electrònics o fer servir un editor de textos). Així i tot, per tal de poder-ho dur a terme, cal fer-ne una integració plena de les TIC a les aules i, els autors fan incís en els recursos necessaris.

Com a recursos materials, els dos articles destaquen la importància de comptar amb un ordinador com a mínim a dins l’aula amb connexió a Internet i un lloc adequat on es pugui projectar amb facilitat mitjançant un vídeo-projector. Actualment, molts centres compten amb ordinadors a les aules d’Educació Infantil, però no està tan generalitzat com als altres nivells educatius, ja que la dotació del Govern ha estat enfocada més cap a Primària i Secundària. Així, encara podem trobar centres on no compten amb els recursos materials necessaris i, fins i tot, amb la manca de connexió a Internet a tot el centre. Aquesta manca de recursos materials no són tan sols en referència als infants, sinó també com a eina de gestió per als propis professors.

Per altra part, l’evolució de la tecnologia es un procés constant al que cal anar-se adaptant,  però aquesta adaptació necessita de més recursos econòmics. Davant aquest inconvenient, molts centres no poden anar renovant els instruments necessaris. Un exemple actual d’innovació tecnològica són les “tablets”. Aquesta eina facilita el seu ús als infants que encara no tenen destreses de motricitat fina molt desenvolupades, ja que en lloc d’utilitzar un ratolí fan servir els dits directament per clicar i interactuar amb la màquina. Un altre instrument necessari a les aules són les impressores. Normalment, es compta amb una impressora per centre i situada a la secretaria. Aquest fet dificulta el seu ús des de les aules i, encara que suposi una despesa econòmica alta (paper, tòner, etc.) és un instrument fonamental que no es té gaire en compte.

Pel que fa als recursos humans, és cert que s’ha anat fent formació als docents, però també sabem que és una realitat que la majoria de les habilitats tecnològiques bàsiques necessàries les han adquirides de forma personal i autodidacta. Això, preveu una base docent amb moltes mancances per poder ser un model didàctic suficient per als infants. Així, podem fer patent que molts infants tenen coneixements tecnològics superiors als dels docents. Tan sols la pròpia motivació i interès personal dels docents han estat uns dels factors claus per a què a dins els centres es compti amb persones amb una competència digital mínima o que puguin ajudar a altres que no en tenen tantes. Tampoc cal oblidar la referència que fan els autors a l’organització del temps dels docents, el qual ha de comptar amb temps per a formar-se i poder crear recursos.

Per acabar, per a una integració d’èxit cal que els centres tinguin una cultura organitzativa on es doni importància al desenvolupament de les competències digitals. Per això, la motivació i l’actitud positiva de l’equip docent i el recolzament de l’equip directiu seran claus. Així com,  el compromís de tota la comunitat educativa, ja que és essencial per poder adaptar-nos al les noves demandes i necessitats de la societat del coneixement.
Webgrafia
Asorey, E. i Gil, J. (2009, 12 novembre). El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. CEE Participación Educativa, pp. 110-119. Recuperat el 10 de novembre de:
Marquès, P. (2007). 5 claves para una buena  integración de las TIC en los centros docentes. Recuperat 1’11 de novembre de 2013 de:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada