dissabte, 23 de novembre de 2013

"Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación" (Area, 2002)

L’article Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación de Area (2002) és una bona anàlisi dels problemes i reptes educatius que presenta la societat de la informació. El  nou context social, econòmic i cultural evidencien uns canvis socials sobre els quals cal una reflexió profunda i concisa per replantejar el paper de l’educació.
Area comença l’article fent una contextualització sobre les diferents perspectives ideològiques que defineixen la societat de la informació. Després, analitza els efectes positius i negatius socioculturals de les noves tecnologies i realitza una reflexió sobre els problemes educatius provocats per aquestes. Finalment, ens ofereix una proposta de reptes per a l’educació.
A continuació es presenta una síntesi sobre els diferents apartats de l’article juntament amb algunes consideracions personals al respecte.
 “Discursos sobre la societat informacional”
La transformació de la societat industrial cap a la societat de la informació és un fet inevitable. Aquesta “tercera revolució industrial” es produeix perquè les condicions socials propicien el desenvolupament tecnològic digital i, al mateix temps, aquest desenvolupament tecnològic provoca canvis a tots els nivells (econòmics, sociològics, polítics i culturals) que condicionen el desenvolupament de la societat.
El desenvolupament de les noves tecnologies es pot analitzar des de diferents perspectives. En primer lloc, les tecnologies actuen de motor accelerador del procés de globalització, ja que la circulació de la informació afavoreix la liberalització del mercat a nivell mundial. Aquesta perspectiva mercantilista ha convertit la informació en un producte valuós i la seva mercantilització és clau dins el desenvolupament econòmic. El nou sector econòmic basat en empreses de software, telecomunicacions, banca, oci, etc. ha propiciat la ideologia neoliberal on el mercat és el que guia i regula el desenvolupament de la societat. Aquesta perspectiva se sustenta en què el desenvolupament tecnològic crea major benestar material per als ciutadans, però puc discrepar perquè obvia que no es fa de manera equilibrada entre el món minoritari i el majoritari.
Per altra banda, la perspectiva crítico-política defensa que les tecnologies digitals no han d’estar controlades pels interessos de les grans corporacions industrials del món capitalista, sinó que han d’estar al servei del desenvolupament social i humà. Aquest discurs defensa els drets cívics i democràtics per a la llibertat d’expressió enfront al control que estan patint diferents països. Per recolzar aquesta visió de l'autor, penso que la realitat és que els mitjans de comunicació filtren i decideixen subjectivament el que es publica i, molts cops, el que es publica està predeterminat pels interessos que regulen el poder. A més, l’accés a gran quantitat d’informació es converteix en confusió i podem tenir dificultats per extreure  i analitzar la realitat del que està passant arreu del món.
En tercer lloc, la perspectiva tecnocentrista es basa en què la revolució no és només tecnològica, sinó que està produint un canvi social i cultural que ens porta a una societat més avançada i on els models de comunicació i interacció entre els humans s’està modificant. Comparteixo amb l'autor que la tecnologia està provocant un canvi cognitiu que està transformant la manera d’entendre i d’interaccionar amb l’entorn.
En darrer lloc, per a la perspectiva apocalíptica, les tecnologies de la informació i la comunicació representen el final del model il·lustrat de la societat, ja que està provocant la supremacia de la tecnologia enfront la cultura. La informació ja no es presenta de manera seqüencial, organitzada, estable i garantida, sinó que ha donat pas a una informació dinàmica, flexible i col·lectiva. Penso que l'apocalipsi anomenada per l'autor és una realitat patent que està provocant una decadència del paradigma expert i un sorgiment de la “cultura mosaic” formada per l’aprenentatge mitjançant l’assaig-error i l’adquisició d’informació molt concreta i resumida.
“Llums i ombres dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació”
Entre els beneficis que ens proporcionen les noves tecnologies, Area ressalta la facilitat de  comunicació a nivell planetari entre els subjectes, ja que s’han superat les barreres del temps i l’espai. Una altra avantatja és l’accés a gran quantitat i varietat d’informació, així com una millora de l’eficàcia i la qualitat de serveis administratius, financers, sanitaris, etc. També, ha desenvolupat noves formes d’activitat laboral i noves formes de participació social. Tots aquests aspectes positius representen un gran progrés, però al igual que Area, considero important fer balanç.
Així, per altra part, la societat de la informació també té uns inconvenients, ja que  el progrés tecnològic no significa una millora en el benestar de tots els ciutadans.  En primer lloc, perquè obstaculitza el progrés cap a un model social més democràtic, és a dir, les desigualtats entre els que tenen accés a les noves tecnologies i els que no, està minvant la igualtat d’oportunitats.
També, estic d'acord amb el fet que està augmentant el desequilibri de la distribució de la riquesa material i provocant conseqüències mediambientals pel creixement industrial, el risc de l’energia nuclear, l’expansió d’un excés de productes tecnològics, etc. S'hauria de reflexionar més sobre l'amenaça que tot això pot suposar per a l’espècie humana, així com la creixent homogeneïtzació cultural i la pèrdua de la idiosincràsia de moltes cultures. La societat de la informació està convertint a les persones en consumidors massius i tecnològicament dependents i, al mateix temps, la informació que es comparteix està provocant un increment del control sobre la societat. Davant aquests efectes negatius, també crec que l’educació juga un paper clau i necessari per al progrés moral i humà.
“Problemes educatius generats per l’omnipresència tecnològica”
Els grans canvis tecnològics, el sorgiment de noves formes culturals, la nova demanda laboral i el constant creixement científic provoca la necessitat de repensar els models formatius, fins i tot, per a l’edat adulta, ja que és un factor clau per al desenvolupament polític, social, cultural i econòmic.
El procés de canvi accelerat que s’està produint  comporta una readaptació de la formació per adquirir noves competències instrumentals, cognitives i actitudinals. És evident que si no es produeix una acció educativa a tots els nivells de la societat, això provocarà un analfabetisme tecnològic que pot portar a l’exclusió d’uns determinats grups socials.
A més, la saturació d’informació genera un altre problema perquè provoca confusió i dificultats per obtenir coneixements. L’educació ha de servir per a poder fer un tractament competent de la informació, per crear usuaris intel·ligents que puguin contrastar i transformar la informació en coneixement.
Els sistemes educatius van introduint canvis dins les seves estructures per poder anar donant resposta a totes aquestes necessitats, però comparteixo amb l'autor que la seva adaptació no va al mateix ritme que la societat de la informació perquè no disposen dels recursos materials i humans necessaris.
“Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals”
El sistema educatiu ha d’ajudar a construir i consolidar el desenvolupament social basat en la igualtat d’oportunitats mitjançant un projecte que s’adapti a les noves necessitats de la societat de la informació. Per aconseguir-ho, és necessari la integració de les tecnologies digitals a les aules i al currículum. També, serà fonamental la formació dels docents i una inversió econòmica important per a tenir recursos tecnològics als centres. Així com la innovació en les pràctiques pedagògiques on s’integrin les noves tecnologies com a objectiu d’estudi i com a eina d’aprenentatge.
Per això, serà essencial replantejar el paper dels docents i els processos d’ensenyament-aprenentatge. Area fa incís que  el docent serà un mediador del saber i que ja no serà necessari que els infants memoritzin informació. Així i tot, no podem obviar que el tenir accés a gran quantitat d’informació no significa saber-la transformar en coneixement. El paper de l’escola s’haurà d’enfocar, doncs, a potenciar l’adquisició de competències com analitzar i reflexionar per poder fer un ús intel·ligent dels múltiples recursos. La clau serà, tal com diu Area, multialfabetitzar, és a dir, formar individus per saber accedir i emprar de forma intel·ligent, crítica i ètica la informació mitjançant qualsevol tecnologia (impresa o digital).
Per altra part, la sobredosi d’informació pot generar confusió i dificultat d’interpretació. Per aquest motiu, al contrari del que diu Area, penso que potser seria recomanable que el sistema educatiu, a més de formar els infants en les competències bàsiques tecnològiques, encara seguís proporcionant un coneixements bàsics que els infants poguessin  fer servir de fonament i que anessin desenvolupant amb autonomia mitjançant una metodologia interactiva i cooperativa.
També, l’educació s’està convertint en un procés obert i flexible que permet una formació permanent a tots els individus. Però, vull destacar un repte que l'autor no considera i és la conscienciació de la població de la necessitat de formar-se contínuament. Les noves exigències laborals fan necessari un aprenentatge bàsic de les noves tecnologies i tots els sectors socials han d’adaptar-se a aquesta demanda creixent i imparable.
Per acabar, considero important ressaltar, amb paritat amb l'autor, que l’alfabetització tecnològica també s’haurà d’abordar des de fora de l’escola per poder donar aquest accés i participació a tota la població. L’educació formal i no formal s’han de proposar de manera anàloga com a vies de progrés i canvi social mitjançant un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la flexibilització i la individualització segons les necessitats de cada persona.
Font electrònica
Area, M. (2002). Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación. Recuperat el 20 de novembre de 2013 de:
http://www.tecnoedu.net/lecturas/materiales/manual_area/tema1.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada